Sap vosté que les grans companyies elèctriques, propietàries de les centrals nuclears (CN), només es responsabilitzen fins a 1.200 milions d’€ en cas d’accident?1 ... I que un accident nuclear màxim pot contaminar les terres, aigües, aires, plantes, animals i pobles de tots aquells llocs on el vent i les aigües dipositen els isòtops radioactius, encara que estiguen a desenes o centenars de km de distància2?
Per exemple, en el cas de la CN de Cofrents els primers afectats serien els habitants de Cofrents i La Vall d’Aiora però després ho seríem els de les comarques de València i Albacete, perquè fàcilment alcançaria València capital (a sols 65 km en línia recta) o Albacete (a 72 km) o ciutats com Alzira (a 55), Torrent (55), Xàtiva (50), Almansa (36), Requena (30), ... Damunt, esta CN té el Xúquer al costat i agafa les seues aigües per a refrigerar-se, de manera que en cas d’accident greu el riu resultaria contaminat i amb ell l’aigua que utilitzem per a beure bona part dels valencians i per a regar els camps que produïxen els nostres aliments i els que exportem a Europa. S’imagina què passaria amb la nostra salut i les nostres exportacions agrícoles en cas d’accident màxim en Cofrents?
I sap quant costa realment un accident nuclear màxim? Doncs el de Fukushima ja costa més de 166.000 milions d’€3, el de Txernobil més de 280.000 milions d’€4 i el de Mayak en l’antiga URSS ni se sap el seu cost, i encara no estan resolts definitivament. Tot això sense comptar les vides humanes que es perden a milers en cas d’accident, perquè quant val una persona? Quant val la vida d’un fill, la d’una mare, la d’un pare o la d’un amic? I el patiment per les malalties derivades de la contaminació radioactiva quant val?
Doncs les grans companyies elèctriques sols es fan càrrec dels danys que poden generar les seues CN fins a 1.200 milions d’€, menys d’un 1% de les pèrdues que provocaria una possible catàstrofe nuclear. Això és responsabilitzar-se de les seues nuclears? S’imagina vosté qui s’ha de fer càrrec al final de més del 99% de totes les pèrdues, despeses, atencions, etc. etc. que provoca un accident nuclear màxim? ... Efectivament, els governs, amb els diners de tots nosaltres. I tot perquè els amos de les CN, malalts d'avarícia, ionquis dels diners, seguisquen guanyant milions diàriament.
I no oblidem que, inclús sense accidents, les CN generen milers de tones de residus radioactius que van a ser perillosos i han de mantindre’s aïllats durant milers d’anys. Quant costarà això? I qui ho pagarà? ... Ja es pot vosté imaginar a quins ens tocarà afeixugar també amb aquest cost i amb la impossible5 tasca de mantenir els residus aïllats durant tantíssim de temps. Sens dubte, els nostres fills, nets, besnéts, rebesnéts i molts més descendents se’n recordaran de nosaltres, i no per a bé.
Algú encara pensarà que a nosaltres mai ens passarà un accident màxim, com creuen els joves que van en moto o cotxe i són els que més accidents tenen, tremend optimisme i ingenuïtat perquè nosaltres no som millors que els japonesos, ucraïnesos, russos o nord-americans6. En realitat ja hem estat molt a prop, perquè la CN de Vandellós I va patir un accident tan greu en 1989 que si no haguera sigut pels bombers que apagaren l'incendi del reactor amb els seus dolls d’aigua, jugant-se la pell, el reactor podria haver rebentat i de fet va quedar tan danyat que hagueren de tancar-lo7. I les altres CN també han tingut nombrosos accidents, menors però importants; Cofrents concretament ha patit més de 100 durant els darrers anys8, com el trencament d’una vàlvula situada entre la bomba de recirculació del fluid intern i el nucli del reactor, els trossos de la qual es perderen per les canonades i la CN va estar parada setmanes fins que els trobaren i extragueren.
Per suposat, el risc d’una CN augmenta exponencialment cada any pel desgast i la fatiga dels materials del nucli del reactor, que estan sotmesos a duríssimes condicions de radioactivitat, pressió i temperatura. S'imagina vosté un cotxe o un avió de 36 anys circulant? Serien segurs, pujaria en ells cada dia? I si tingueren 46 anys? Doncs algunes CN, com la de Cofrents, tenen ja 36 anys i volen que funcione fins al 2030...
Si vosté parla amb els directius de les CN, ells li diran que són super-segures, igual que haurien dit els directius de les CN de Fukushima, Txernobil, Mayak, Harrisburg i Vandellós el dia anterior a l’accident... I sap quin deien que era el risc d’accident nuclear màxim al principi, quan venïen les primeres CN? Doncs, segons l’informe Rasmussen9, era d’1 en 1.000.000 d’anys, i amb totes les centrals nuclears actuals 1 en 2.300 anys. Però la realitat ha sigut moltíssim pitjor: 5 reactors rebentats en uns 70 anys, 1 cada 14 anys aproximadament...
Comprén vosté ara per què tanta gent ens oposem a les CN? Entén per què centenars d’associacions, ajuntaments, diputacions, governs autonòmics i d’altres institucions10 estem demanant que no amplien més els permisos de funcionament i tanquen ja les CN, començant per la de Cofrents?
Perquè, a més, tècnica i econòmicament es pot fer: Alemanya tancarà la seua última CN l’any pròxim i nosaltres tenim energia solar de sobra11, perquè rebem més de 1.500 kwh/m2·any i les plaques fotovoltaiques resulten ja més barates que l’electricitat convencional i s’amortitzen en uns cinc anys, de manera que amb 6 m2 de plaques i 1 m2 termosolar per cada valencià podríem generar l’energia que genera la CN de Cofrents i damunt estalviaríem diners, evitaríem contaminació i eliminaríem la possibilitat d’una catàstrofe nuclear...
I ara que ja sap tot açò, a vosté li sembla bé que allarguen el permís de funcionament nuclear fins al 2030?
Pedro Domínguez (Químic i educador especialitzat en sanitat ambiental i portaveu de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció)
2 Ací pots veure el mapa d’on va arribar el núvol radioactiu de Txernobil: https://www.chernobylwel.com/es/la-historia-de-chernobil
5 Impossible perquè ni és probable aïllar milers d’anys res, ni l’Imperi Romà va durar tant...
6 A Harrisburg, en 1979, estigueren molt a prop d’un accident màxim.
7 Les tasques de soterrament i vigilància encara no han acabat, 31 anys després...
9Informe elaborat per un científic del MIT i molt publicitat en els grans mitjans de comunicació per les companyies nuclears, que l’utilitzaren per a desqualificar als crítics i convéncer a la població de les bondats de l’energia nuclear. Posteriorment la realitat va demostrar que els seus càlculs tenien un 16000% d’error, major inclús del que els crítics suposaven, però dissortadament ja era massa tard...
Comments